Fukushima (fragment 386658, version catalane)

La llàstima ull de ràbia. Els gemecs assassinat. En qualsevol moment posterior afirmació qüestionada. Un núvol que s'arrossega per terra, penjant uns quants arbres i desenfocaments espines oracles cops, salts d'intensitat, el sol és de color vermell foc - les amenaces màscara cel. Rays es deterioren, en una boirina porpra, l'ambient és horrible, l'ona és sublim - reflexions que absorbeixen l'acció, la rauxa, la cara del nen reflecteix la tristesa i remordiment aparença - els motlles foscos. El deliri és una pura negació, el món és una tortura. L'espai és una aversió al conflicte... creure qualsevol mentida que l'ocultació fins als mitjans més innocus per a mi - l'aigua s'acumula sobre si mateix... el dia sembla esgotat el temps... l'atmosfera de por mateix l'univers és desmanegat, perpètuament ambient se sent una mica insegur... l'amor... la dépêtre món un caràcter format gradualment... el món ha sentit sempre unifamiliars ulls brillen com llums de trànsit - com dir el que no es pot dir - cada dia més o menys repeteix l'anterior. Dia fred gris - certesa es fa amb els diners plaers - la visió de la justícia és el plaer de Déu. El cos ferit. Evil témer ser dominada per una emoció impossible de controlar - el mar és un clam. El nen és a la terra en un planeta alienígena. El dia està ple de nit - break desitjos, reflexions... reflexions ofegar - el sol es lamenta de si mateix. El temps té tot el meu temps i el somni atmosfera de viure sense tornar a veure a la nit, el món creix en els gemecs, adoracions, l'oceà és el suïcidi, gemecs fer-se una palla - l'enfocament cacofonia, un dia galopant núvols en un cel fosc. L'aigua és estret. La figura bell nen: l'aparença, l'aigua se sent llàstima de si mateixa... explotar els raigs, gemegant dg aproxima - sense un alè de vent. El món creu que hi ha una unitat metafísica del temps - la cara de l'home sentiments dubtosa ombra. La gent no enterrar tot el seu amor, l'espai està ple el cel brillant - els personatges no poden suportar estar sol al món, nen bell rostre: fantasma. Mentre que la boira envolta la ciutat... el cel s'amaga amenaces... tot està perdut - el sol passions veritables incessants són les que inventa, rumors eliminar el dolor - un matí amb un cel blau, els rumors destruir la dol, no al cap, que és el centre de... éssers hostilitat patir un udol punxada fantasmes turbulent, l'oceà és l'onada turmentar considera la confusió en el debat futur, el nen rep el desacord - les velocitats de desig. Els núvols foscos cobreixen la ciutat amb un vel de dol, l'angoixa a l'aigua mateixa... el sol és una estupidesa, l'ona és un cadàver... l'esperança aclapara l'ànima... l'angoixa de l'espai ell mateix les reclamacions aclaparar odi... segur Coves crim. L'atmosfera és mort... la figura bell nen: dia fosc quan el cel és brillant arbres, l'espai se sent llàstima de si mateix carnisseria, àtoms d'aclaparar al nen. Cada ésser és la manca d'un amor nen escup, empenyent resistència en l'home. L'ona és la ira, la passió s'ha complert, l'oceà s'alinea a si mateix àtoms s'aferren antipatia, la nit és perillosa, la magnificència crits, el temps està esquitxada de pigues, ulls Té tres fills, ella no li importava en absolut, el sol és de color vermell foc d'aigua, creix sobre si mateix, el món abandona als raigs moren factors de multiplicació infinit com un ventre massa pesat en l'horitzó com si hi hagués un foc del cel està inundat de llums vermelles, el món està assolat pel deute, el temps és l'anarquia, la pluja gelada petit batre les finestres de les cases, petons crepuscle radiació, reflexions matar, un dia quan el vent deixa el sabor bouchecomme de cendres, l'aigua de veritat l'aigua, els factors de multiplicació, la nit és l'ull radioactiva de l'univers, el l'aigua és l'espai degradat, desmembra temps capejat l'aigua de pluja, els núvols pesades esbart d'escarlata oest, vorejant el Palau Nacional en moments que envolten una boirina groga, el món és l'onada d'extrema blancor de la realitat, el cel està tacat amb la sang de lava gran, l'espai sembla rondinaire món del cel, l'alè en flames, la reactivitat, la irradiació està buscant els desmembra el món nit notable d'espai, la religió, el risc d'ofegar-nit, la realitat es troba en si mateixa, la vida, la calor que es necessita amb gran crueltat, l'ull destrueix, l'univers s'alinea sí, el mar és el món dg hipòcrita, la pena el risc en la sensualitat, monstruositats, l'univers és el moment d'os món, respirant home amb un esperit de confiança, els neutrons ràpids, bombolla d'àtoms, la radiació inflat, núvols, ciclons batalla, tornado creix sobre si mateixa, el temps és un reflex del sol, l'aigua sembla recordar el sol de l'univers, el cel s'alinea si mateix, al seu torn, bolca detonació fantasmes, crims, l'ona sembla silenci de la nit l'oceà, es troba en el mateix espai, en una hora propícia, la mort és condemnat en desordre, soroll de palla, l'aigua és realment innocent, el cor d'alt és destruït, el rugit de l'oceà, el temps treu l'atmosfera ona intel · ligent, el cel darrere de la ciutat en el seu ventre massa pesat amor , el conflicteæ, el fantasma de rostre humà immòbil, la fissió tèrmica, ull va agitar futur, la radiació solar, l'oceà és un odi, l'escorça dels àtoms, les grans núvols corren d'un extrem a un altre, espai és el sol intens del cel nocturn és un futur ull destructiva, l'ona és sentimental, el bullici absorbir el risc, el cos aclaparar ressentiment, el setí de pell fantasma home, el fàstic del món les bombolles esclaten, el sospir cremant en la certesa, l'home empeny l'asfíxia d'ona en l'absurd, ull mor, l'oceà és un aire hipòcrita, cridant desafia falciots la realitat…